Boscos inquiets
Autor: Oriol Domenech Agenjo
Gairebé ningú dubta que passejar per la natura, especialment per boscos i arbredes, és un activitat de lleure magnífica, tant pel cos com per l’esperit, especialment en el temps que corren. Hi ha qui ho fa trescant ben a poc a poc, hi ha qui acostuma a trotar per fer exercici, hi ha qui camina fixant-se en tots els petits detalls de prop, o hi ha qui, en canvi, s’atura a observar el paisatge vistós des d’enfora. Tots som conscients que anem canviant permanent l’escala d’observació, des d’un discret bolet fins al fons escènic d’un relleu llunyà, passant pel propi camí (no hem de caure), o inclús mirant de tant en tant el mòbil (amb l’excusa que sigui).
Però el que visualitzem, és realment un una imatge estàtica o fixa? Per exemple, el vessant arbrat de pins que tenim davant, els troncs pelats de les alzines a banda i banda del tirany, o el matollar de càrritx que veiem més enfora, són paisatges quiets, com els d’una fotografia? Aquí és on hem de ser capaços de ser conscients de l’escala temporal de la realitat forestal que ens envolta, i sobretot de la seva dinàmica permanent, imparable, agitada, o inclús inquieta. I es que no existeix el bosc immòbil. Tota realitat forestal, prové d’algun lloc i va cap a un altre, sovint fent un cicle per arribar allà mateix, sempre és així. És un viatge format per un infinita multiplicitat de dinàmiques i relacions ecològiques entre individus, espècies, comunitats i ecosistemes però sobretot, per pertorbacions. Aquí és on hem de ser conscients que el canvi és la norma, no l’excepció, ja sigui aquest natural o d’origen antròpic, sobretot tenint en compte que els nostres boscos estan habitats des de fa més quatre milenis.
Tenim molts exemples per il·lustrar això. Un frondós alzinar de Tramuntana, és un bosc que prové d’una intensa gestió silvícola per l’obtenció de carbó o llenya, i que es dirigeix cap a un lentíssim creixement, constantment frenat per la recurrent herbivoria de les cabres (o sigui les petites alzines que no veurem mai) o entrebancat per l’incansable feina del banyarriquer. Res és immòbil i tant és essencial el que podem veure com el que trobem a faltar. És més, amb el canvi climàtic que ja tenim a sobre, el constant moviment del bosc s’està transformant gairebé en inquietud: per exemple, quan s’encadenen varies sequeres estivals, no viscudes fins al moment per les espècies que en formen part. O per posar un altre cas, qualsevol pinar recentment cremat per un incendi forestal, no deixa de ser un ecosistema magnífic, extraordinàriament viu, ple d’oportunitats i on s’estableixen dinàmiques ferotges per ocupar els nous espais: ràpidament podrem observar el nou reclutament dels petits pinotells establerts a partir de les llavors obertes pel foc, o la robusta regeneració de mates, ullastres o carritxeres, en una cursa a diferents escales per seguir viatjant cap a noves realitats i a cavall de noves pertorbacions encara desconegudes però esperables per milenis d’adaptació evolutiva (o no tant esperables, és el cas de les espècies invasores o del canvi global).
En definitiva, els nostres paisatges forestals són realitats obertes, heterogènies, en moviment i sense equilibri, on nosaltres també n’hem format i en formem part a escala local, i on el canvi climàtic pot esdevenir un lent factor pertorbador a nivell global. En aquest sentit, únicament la gestió intel·ligent, sobretot des de la perspectiva forestal i amb ulls oberts a angles temporals i espacials ben amplis, pot afavorir l’adaptació o mitigació al canvi climàtic dels ullastrars, alzinars, pinars, carritxars, etc. que integren el paisatge cultural de les nostres illes.
Referències:
Picornell-Gelabert LL., Servera-Vives G., Carrión Marco Y., Burjachs F., Currás A., Llergo Y., Dufraisse A., De Luís Arrillaga M., Mus Amézquita M. (2020). Late Holocene Aleppo pine (Pinus halepensis Miller) woodlands in Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterranean): Investigation of their distribution and the role of human management based on anthracological, dendro-anthracological and archaeopalynological data, Quaternary International.
Terrades J. (2001). Ecología de la vegetación. Ed. Omega.
