La regeneració natural del gran incendi d’Andratx, després de 10 anys

Autor: Lluís Estopà

L’ANY 2013 VAN CREMAR MÉS DE 2.400 HA A ANDRATX, ESTELLENCS I CALVIÀ

Els experts sostenen que la regeneració natural és la millor opció per recuperar els boscos cremats. El
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) sosté que la majoria dels ecosistemes del
nostre país fan una autosuccessió després d’un incendi forestal, és a dir, són capaços de regenerar-se per si mateixos. Es tracta del mecanisme més comú de restauració de boscos, deixant-ne d’altres, com la
reforestació, en un segon pla. Per norma general, el potencial de regeneració natural ha estat suficient.

Per comprovar que aquesta afirmació es pot aplicar a la superfície cremada de l’incendi d’Andratx de
l’any 2013, el Servei de Gestió Forestal realitza un petit estudi per valorar l’estat i la distribució del
regenerat. A més, es pretén conèixer les diferències de densitat del regenerat entre zones i avaluar la
pèrdua del potencial de massa del pinar.

El disseny de l’estudi va consistir en la rodalització de la massa arbrada cremada, la qual suma un total
aproximat de 800 ha. La rodalització es fa en base a la divisòria de conques hidrogràfiques, zones
incloses als treballs de restauració i espais afectats històricament per incendis forestals. Una vegada
definits els rodals d’inventari, es van visitar un per un complimentant una fitxa de camp amb una sèrie
d’atributs per descriure l’estat i evolució de la regeneració natural. L’atribut més rellevant és la densitat,
la qual es gradua de menys a més en 4 nivells: (0) 0-300 peus/ha, regenerat nul o amb individus marginals; (1) 300-600 peus/ha, regenerat dispers i irregular; (2) 600-2.000 peus/ha, regenerat regular o per cops agregats; (3) >2000 peus/ha, regenerat adient o excessiu.

La conclusió principal és que existeix un bon nivell de regenerat al 68 % de la superfície arbrada, on queda assegurat el desenvolupament d’una massa forestal post-incendi

La conclusió principal és que existeix un bon nivell de regenerat al 68 % de la superfície arbrada, on
queda assegurat el desenvolupament d’una massa forestal post-incendi, amb major o menor grau de cobertura (nivells de densitat 1, 2 i 3). L’estudi no fa referència a les possibles causes per les quals la resta de la superfície afectada presenta un regenerat nul o insuficient. Tot i això, per les experiències i les
característiques del territori, la falta de regenerat es podria associar a diferents factors: la pressió de la
cabra, banc de llavors insuficient, severitat de l’incendi, moment o tècniques de les tasques de
restauració, etc. En aquest sentit, destaca la zona de Sa Coma d’en Vidal, la qual ha quedat severament
afectada al no obtenir una bona regeneració natural.

Per altre banda, cal recalcar que l’estructura actual de la massa forestal és molt sensible a alguns tipus
de pertorbacions, especialment a incendis (model amb molta continuïtat). En cas de donar-se el cas
d’un incendi forestal de nou, l’autosuccessió no quedarà assegurada si el banc de llavors no està
consolidat i madur. Per això mateix, la descripció i distribució de les densitats a la zona d’estudi, pot
ajudar a programar tasques forestals de prevenció d’incendis en un futur (feixes de defensa,
recuperacions de cultiu, autoprotecció, etc.).

És important donar pas a les tasques silvícoles per assolir les masses forestals, en primera instància cal
realitzar aclarides de plançoneda per tal de disminuir la competència i accelerar la recuperació. Tot i
adoptar mesures que accelerin el procés de recuperació, aquest és lent i ardu. Pot trigar entre 30 i 50
anys, depenent de la zona, les espècies i les condicions climàtiques. Amb les sequeres i les condicions
climàtiques actuals alterades pel canvi climàtic, aquestes últimes s’auguren adverses, cosa que
prolongarà encara més la completa restauració forestal.