La transició al paisatge rural de la Serra de Tramuntana
Autor: Servei de Gestió Forestal
El passat dilluns dia 11, en el marc del Dia Internacional de les Muntanyes, en Joan Bauzà Llinàs, doctor en Geografia, va fer una ponència divulgativa per explicar la seva tesi doctoral titulada “Canvi territorial a la Serra de Tramuntana (1956-2019) a partir de tècniques de teledetecció i anàlisi espacial”, on analitza com ha canviat el mosaic agroforestal a la serra el darrer mig segle, també a través d’entrevistes.
En Joan Bauzà forma part del Grup de Recerca de la UIB de “Climatologia, hidrologia, riscs naturals i territori (CLIMARIS)“, i és tècnic especialista del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la UIB (SSIGT). La tesi, disponible en aquest enllaç, ha estat dirigida pel doctor en Geografia, Miquel Grimalt Gelabert.
El bosc s’ha expandit de manera predominant sobre les terres de conreu i també, en menor grau sobre el matoll i carritxar.
Amb la finalitat de validar aquesta hipòtesi, en Joan Bauzà ha entrevistat gestors, propietaris, amos i funcionaris de l’administració forestal que varen participar en la gestió de finques de la Serra de Tramuntana durant la segona meitat del segle passat. Aquestes fonts orals han permès datar l’inici de la transformació de l’antic model de gestió agroforestal tradicional a partir de la dècada dels anys 50. Aquesta transició va iniciar un procés d’aforestació important sobre terrenys agrícoles que deixaren de ser rendibles, alhora que pinars, alzinars i carritxars esdevenien improductius per l’abandonament dels oficis del bosc i de la ramaderia extensiva.
Per altra banda, la disponibilitat de les fotografies aèries de l’any 1956, realitzades per la Força Aèria dels Estats Units, les quals coincideixen amb l’inici del canvi, permet cartografiar el mosaic format per les cobertes del sòl de fa sis dècades. Tot i així, prèviament, s’han hagut de fer tota una sèrie de transformacions, ja que es tracta d’una imatge en blanc i negre, a diferència de les imatges de satèl·lit actuals que ofereixen informació multiespectral. Per dur a terme aquesta tasca, s’ha establert una anàlisi de patrons de textura a partir d’una matriu de concurrència de grisos seguit d’una classificació supervisada per instruir un algorisme específic, sobre una superfície de 80.000 ha.
Mitjançant aquesta tècnica, s’ha pogut elaborar la cartografia de tres cobertes de vegetació, concretament, de bosc, matoll i carritxar i conradís. La comparació entre ambdues imatges (1956 i 2019) ha permès contrastar les cobertes vegetals extretes de la imatge de 2019 amb fonts actuals, com ara l’inventari forestal, i alhora validar els resultats obtinguts a partir de la imatge de 1956.
En el passat, aquesta distribució es dividia en terços, i el conradís n’era la coberta dominant, però ara el bosc ocupa més de la meitat de la superfície de la Serra, repartint-se el matoll, carritxar i el conradís la resta, i essent aquest darrer el que ha experimentat una reducció més notable.
Aprofundint en l’anàlisi del contingut de les entrevistes dutes a terme, també s’han identificat les activitats i productes clau que contribuïen a la viabilitat del model tradicional de gestió agroforestal a Tramuntana. A més a més, s’han estimat els factors que n’han causat la decadència des de mitjan segle XX i que han donat lloc a l’estructura actual del mosaic.
Els resultats revelen un canvi radical en la distribució de les cobertes vegetals a Tramuntana, i paral·lelament a aquest procés, s’ha constatat un increment en els grans incendis forestals a l’àrea d’estudi, els quals han estat cartografiats utilitzant imatges de satèl·lit.
Per altre banda, cal recalcar que l’estructura actual de la massa forestal és molt sensible a alguns tipus de pertorbacions, especialment a incendis (model amb molta continuïtat). En cas de donar-se el cas d’un incendi forestal de nou, l’autosuccessió no quedarà assegurada si el banc de llavors no està consolidat i madur. Per això mateix, la descripció i distribució de les densitats a la zona d’estudi, pot ajudar a programar tasques forestals de prevenció d’incendis en un futur (feixes de defensa, recuperacions de cultiu, autoprotecció, etc.).
Pocs protagonistes recorden amb nostàlgia la duresa de la feina a la Serra, constatant certa “distància” entre la realitat del territori i l’administració.
En l’escenari descrit, on l’augment de les masses forestals a Tramuntana en termes de continuïtat, densitat i acumulació de biomassa és palès, des de Xarxa Forestal es considera que resulta essencial treballar en gestió forestal, de cara a tenir un paisatge més resilient a pertorbacions com els incendis forestals. Aquesta gestió pot incloure silvicultura, ús de foc, gestió ramadera, ús agrícola, faixes de prevenció, etc., amb l’objectiu de conservar els nostre paisatge de Tramuntana.
