1. Els Boscos

Els boscos de Mallorca, formats generalment per pi (Pinus halepensis) i alzina (Quercus ilex), o bé una mescla de les dues espècies, suposen el 80% de la superfície forestal de l’illa (120.269 ha), diversifiquen el paisatge i alberguen una gran riquesa florística, esdevenint els reservoris de biodiversitat més importants de l’illa.

Per al cas de la serra de Tramuntana, els boscos configuren un paisatge únic i d’enorme bellesa. Un vertader mar verd d’arbres que es fusiona amb la mar en la costa escarpada, font d’inspiració de poetes i pintors de tot el món. 

Els pinars són la formació boscosa més extensa i rica en espècies vegetals de Mallorca i Cabrera, amb una distribució que va des del nivell de la mar fins a més dels 500 metres d’altitud. Ocupen unes 47.889 ha com a formació de pinar pur, encara que habitualment es pot trobar com a bosc mixt amb l’alzina i l’ullastre, que a Mallorca i Cabrera suposen més de 30.300 ha de superfície. Presenten estrats arbustius molt diversificats on s’hi troben, entre d’altres espècies pròpies del pinar mediterrani, el xiprell (Erica multiflora), estepa blanca (Cistus albidus), estepa negra, ginebró, etc. Aquest estrat arbustiu, sol donar cobertura a una catifa de fenasset (Brachypodium retusum). Degut a la seva condició de comunitat pionera, és habitual que el pinar ocupi els conreus i les marjades abandonades, improductives per a l’agricultura.

El pinar, juntament amb el savinar esdevé molt important en el litoral, en especial pel seu paper fixador de dunes i per albergar un gran nombre d’espècies de flora molt específiques d’aquest ambient salí i arenós.

Els boscos d’alzinar en canvi, són més ombrívols i humits i aquest fet en condiciona la presència d’espècies arbustives. Es distribueixen des del nivell de la mar fins als 900 metres d’altitud, on habitualment hi podem trobar la presència d’arbustives tals com la mata (Pistacia lentiscus), heura (Hedera hèlix), aladern (Phillyrea media), murta (Myrtus communis), marfull (Viburnum tinus), falzia (Asplenium communis), pa porcí (Cyclamen balearicum), arbocera (Arbutus unedo), aritja (Smilax aspera), etc. L’alzinar en estat pur ocupa una extensió de 11.178 ha, encara que també el podem trobar en forma de bosc mixt d’alzines amb pins i bosc mixt d’alzines amb ullastres. 

L’activitat humana tradicional de l’alzinar de les illes ha estat ben intensa durant segles: la seva intensa explotació pels carboners, llenyaters, calciners, pastors de porcs, etc. ha fet que a dia d’avui no trobem alzinars que no hagin estat modificats per l’activitat humana. Uns alzinars singulars de la Serra de Tramuntana són els desenvolupats sobre els roquissars càrstics de lapiaz, on els arbres aprofiten les escletxes de la roca per poder arrelar i subsistir. Aquest fet de condicions límit de disponibilitat de terra i nutrients, a part de generar un paisatge de gran bellesa, configuren una formació singular a preservar per la seva fragilitat. 

Ambdues formacions boscoses poden coexistir en forma de bosc mixt de pi i alzina que, en funció de les característiques ecològiques de cada microclima, la formació forestal evolucionarà cap a una formació pura de pinar, o d’alzinar, o bé es mantindrà l’equilibri entre les dues espècies arbòries.

Les màquies d’ullastre són un dels exponents més representatius de la vegetació mediterrània degut al seu caràcter termòfil i xèric, plenament adaptada a les dures condicions del clima, que diversifiquen el paisatge insular i són font indispensable d’aliment i recursos per a la fauna. L’activitat cinegètica tradicional de Mallorca ha estat estretament lligada a aquesta formació, especialment amb la caça dels tords amb filats, una modalitat selectiva i respectuosa que ha propiciat una font de recursos de subsistència als habitants de la Serra durant les dures condicions de l’hivern.  Situats a les cotes més baixes de l’illa i en vessants assolellats, és una formació dominada principalment per l’ullastre (Olea europaea var sylvestris), encara que també s’hi troben espècies pròpies d’altres formacions com la mata (Pistacia lentiscus) i el llampúgol (Rhamnus alaternus), a més de tot un món divers d’espècies com la ginesta borda (Ephedra fragilis), lleterassa (Euphorbia dendroides), aladern (Phillyrea latifolia), argelada (Calicotone spinosa), esparraguera (Asparagurs stipularis), rapes (Arum italicum), rapa de frare (Arisarum vulgare), rotgeta (Rubia peregrina) etc.

Ocupa una extensió gens menyspreable d’unes 26.176 ha que poblen Mallorca i Cabrera, principalment la zona sud-oest (marina de Llucmajor, Santanyí i Ses Salines) i nord-est de Mallorca (marina de Santa Margalida i Petra).

2. La vegetació d’alta muntanya

Es concentra a les parts altes de l’illa de Mallorca, en especial a la Serra de Tramuntana i del Llevant de Mallorca. Configura la vegetació més singular i especial de la Serra, no només per la quantitat d’endemismes insulars que hi alberga, sinó també les especificitats vegetals adaptades al medi hostil i extrem al qual s’hi desenvolupen, motiu pel qual, mereixen una especial sensibilitat i protecció. A grans trets, es poden classificar en:

• Boixedes i vegetació culminal, lligades a les condicions més fredes i humides de la Serra. Aquestes formacions devien estar formades principalment per boix (Buxus balearica) la única espècie que actualment arriba a formar bosquines, a més del teix (Taxus baccata), rotaboc (Acer opalus var granatense), pomera borda (Sorbus aria), corner (Amelanchier ovalis) i boix grèvol (Ilex aquifolium), comunitats molt més abundants en el passat, testimonis del bosc fred, humit del Quaternari i format per algunes espècies caducifòlies. L’expansió i conservació d’aquestes formacions està fortament condicionada per la sobrepoblació de cabra assilvestrada.