Àmbits d'investigació al Centre Forestal de Balears (CEFOR):
Un dels objectius del Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR) és la investigació i recerca forestal en diferents àmbits relacionat amb la la gestió forestal, la conservació, la biodiversitat insular, la producció de planta autòctona, la genètica forestal, etc.
En la gestió del territori, és clau entendre el seu maneig en el passat i la relació que hi tenien els que habitaven les illes. Només així sabrem com enfocar la gestió del nostre temps
Enginyer de Forests
La conservació dels recursos genètics forestals és fonamental per mantenir els valors productius dels boscos, la seva vitalitat i el seu estat sanitari, per garantir així les seves funcions protectores i ambientals
Valoració dels pinars i alzinars de Mallorca (2022)
Els boscos mediterranis suposen ecosistemes de gran importància pels serveis ecosistèmics que aporten, així com pel seu valor cultural i econòmic. En el cas de les Balears, la gestió forestal fa especial èmfasi en dos taxons, la surera (Quercus ilex L.) i el pi roig (Pinus halepensis Mill.), dels quals les seves corresponents formacions forestals, pinedes i alzinars, han estat objecte de nombroses comparacions. En aquest sentit, el present treball es proposa determinar la flora que habita tots dos ambients forestals, amb l’objectiu d’establir semblances i diferències entre ells. Es van inventariar parcel·les de cada ambient forestal, d’1 hectàrea de superfície i durant un any, en 3 zones diferents de Mallorca. De cada inventari es van registrar tots els tàxons de plantes vasculars, i es va analitzar la semblança en base a la similitud en la presència/absència de taxons, així com a les característiques de les espècies presents en cada parcel·la. Els resultats permeten agrupar les parcel·les dels alzinars front a les pinedes, per la major diversitat i el perfil més heterogeni i heliòfil d’aquest últim. Es pot observar certa variabilitat general, associada al bioclima i les característiques pròpies de cada zona.
Paraules clau: Biodiversitat, Quercus ilex, Pinus halepensis, pinars, alzinar.
Estudi de l’evolució de la humitat del combustible fi viu en un àmbit forestal mediterrani insular (Illes Balears). 2022
La humitat del combustible viu (LFMC), com a factor determinant de la disponibilitat del combustible per a cremar, juntament amb els factors meteorològic i topogràfic, té una enorme importància a efectes d’estimar el risc d’incendi forestal, així com el seu comportament. En el present treball es descriu el valor i l’evolució de la humitat del combustible fi viu a partir del mostreig de camp i l’assecatge en laboratori, de diferents espècies forestals representatives d’un àmbit insular mediterrani, com és el cas de l’illa de Mallorca (Illes Balears), així com conèixer la seva evolució temporal, especialment durant l’època de major risc d’incendi. També s’ha investigat si existeix una relació empírica entre la LFMC i l’Índex de vegetació de diferència normalitzada (NVDI), recollit a través del sensor de Sentinel-2 (Copernicus) al llarg de 12 mesos. S’han observat valors d’humitat similars a altres estudis semblants, amb una elevada amplitud de rang en arbustos germinadors obligats (Cistus albidus, C. monspeliensis, Erica multiflora, Rosmarinus officinalis), mentre que els arbustos rebrotadors o els arbres han mostrat rangs d’humitat més baixos i amb una resposta menys ràpida a condicions de major o menor estrès hídric. Destaca la poca variabilitat al llarg de l’estudi d’espècies com Pinus halepensis o Pistacia lentiscus. L’obtenció de l’evolució de la humitat del combustible en temps real o a partir de variables explicatives (índexs satel·litals o de sequera) permet monitoritzar eficaçment les finestres de comportament del foc o risc d’ignició més desfavorable, especialment des de l’àmbit operatiu, tant per modular les capacitats reactives del dispositiu d’extinció com per treballar eficaçment en prevenció (per exemple, cremes prescrites).
Paraules clau: Incendis, teledetecció, combustible, sequera, insularitat.
Problemes i possibles solucions de les estructures forestals en les zones humides mediterrànies. Una investigació amb l'exemple del Parc Natural de S'Albufera (2020)
Les estructures forestals en zones humides mediterrànies han sofert greument en els últims anys per causes diverses. Amb una baixa diversitat d’espècies d’arbres i amb àrees inestables i petites, aquestes estructures forestals úniques han estat al límit de la seva existència. A més, han de fer front a malalties arbòries introduïdes d’altres continents. El canvi climàtic també representa un factor de estrés afegit per a aquests arbres. A més, el problema dels incendis forestals s’ha incrementat notablement en els països mediterranis, sense excepció a les zones humides. Com si això no fos suficient, hi ha un altre gran problema que està a punt d’aparèixer: el procés gradual de salinització dels sòls. Tots aquests temes han de ser abordats i s’han de prendre mesures per a preservar les estructures forestals naturals d’aquests fascinants ecosistemes. Aquest treball presenta els diferents problemes i proposa possibles solucions.
Es va analitzar el procés de salinització durant un període de 5 anys, utilitzant com a exemple la zona humida de s’Albufera a les Illes Balears, al nord de Mallorca. Es van analitzar dades recollides en un total de 24 punts de mostreig durant els anys 2013 i 2017. Les dades corresponen als paràmetres de conductivitat de l’aigua a 20 °C [mS/cm] i la salinitat en g/l. A partir d’aquestes dades, es van crear mapes i diagrames. Amb aquest material, ara és possible seguir les tendències de salinització al parc natural i determinar possibles àrees adequades per a les estructures forestals en el futur. També es va investigar l’impacte d’altres danys, com les malalties arbòries, en les estructures forestals de la zona protegida. En l’anàlisi es va observar que la salinització al parc natural continua progressant i afectant cada vegada més àrees, especialment les properes a la costa. En general, es pot dir que la majoria dels llocs experimenten fluctuacions significatives en la salinitat. No obstant això, també hi ha àrees estables amb baixa salinitat, que disposen d’un bon subministrament d’aigua dolça. La recerca també va revelar que el foc és un problema seriós per a les estructures forestals de les zones humides, ja que es produeix de manera extensa i anual. A més, dues de les tres espècies d’arbres principals, l’om (Ulmus minor) i el fleix (Fraxinus angustifolia), pateixen greus problemes de malalties arbòries. Només el pollancre (Populus alba) sembla tenir menys problemes. Per abordar tots aquests problemes, preservar les estructures forestals en aquestes àrees requerirà un gran esforç i una bona gestió. Això comença amb la selecció d’espècies d’arbres adequades, implica una prevenció contundent de danys mitjançant plans de prevenció d’incendis i acaba amb un consum d’aigua dolça més sostenible per part de les persones.
Paraules clau: Incendis, Albufera, sequera, salinitat.
Estudi d'investigació en sòls per determinar la seva resiliència front al canvi climàtic: efecte dels ungulats en l'acumulació de matèria orgànica i la densitat aparent del sòl (2018)
A l’illa de Mallorca, durant la dècada de 1960, el turisme va començar a desenvolupar-se intensament i es va deixar de gestionar les cabres domèstiques, el que va suposar un augment de la població de cabres asilvestrades. Aquest augment de distribució i densitat es presenta com una possible amenaça per als ecosistemes insulars mallorquins. S’han estudiat els efectes d’aquestes poblacions en diverses espècies de plantes endèmiques, però es desconeix el seu efecte en el sòl. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar l’efecte de la presència de poblacions de cabra asilvestrada en l’acumulació de fullaca, el contingut de carboni orgànic en el sòl (SOC) i la seva densitat aparent, en quatre zones muntanyoses de Mallorca. S’han comparat aquestes variables en parcel·les excloses als ungulats amb parcel·les pasturades adjacents. Els resultats mostren que el contingut de matèria orgànica en el sòl i l’acumulació de fullaca tendeixen a disminuir en les zones pasturades, però només en algunes d’elles d’una manera estadísticament significativa. La densitat aparent del sòl augmenta significativament en cinc de les 11 exclusions, mentre que en la resta no hi ha diferències.
Paraules clau: Ungulats, cabres, densitat del sòl.
Tolerància a la salinitat de dues espècies endèmiques en perill crític d'extinció i les seves implicacions en la distribució i conservació d'espècies model microinsulars de la Mediterrània (2024)
Medicago citrina i Euphorbia margalidiana són dues espècies microinsulars de la zona del Mediterrani Occidental que es troben entre les 50 espècies més amenacades del Mediterrani. Els plans de conservació per a ambdues espècies inclouen la translocació i el creixement ex situ de plantules, però no es coneix la seva tolerància a la salinitat. L’objectiu principal d’aquest treball va ser analitzar com la germinació és modulada per la salinitat i avaluar la flotabilitat de les llavors de totes dues espècies per entendre les seves capacitats de dispersió de llavors. Es van realitzar proves de tolerància a la salinitat utilitzant concentracions creixents (100, 200, 300 i 400 mM) de solucions de diferents sals (NaCl, MgCl2, MgSO4 i Na2SO4). Es van dur a terme proves de recuperació per analitzar la possible toxicitat iònica de les sals. També es va avaluar la flotabilitat de les llavors en aigua marina i aigua destil·lada per a cada espècie. M. citrina va ser la més tolerant a la sal, germinant a valors per sota de 35,6 mS/cm, mentre que E. margalidiana només va germinar per sota de 21,4 mS/cm. Na2SO4 i MgCl2 són les sals amb l’efecte inhibidor més fort, mentre que MgSO4 és la sal menys inhibidora. En ambdues espècies, la flotabilitat és molt limitada, sent més elevada en M. citrina (fins a 15 dies) en comparació amb E. margalidiana (4 dies). La major tolerància a la salinitat i la flotabilitat permeten a M. citrina colonitzar un rang més ampli d’illots que E. margalidiana, la qual necessita altituds moderades per mantenir les poblacions allunyades de l’impacte de la sal. Aquestes espècies no es poden considerar halòfites, i per tant, les mesures de conservació in situ i ex situ haurien d’evitar àrees amb alta salinitat per garantir el desenvolupament de les plantules.
Paraules clau: Tolerància a la salinitat, germinació, dormició, recuperació, conservació.
