El Catàleg de forests d’Utilitat Pública té el seu origen en el segle XIX, com a resposta del procés de desamortització impulsat per la burgesia progressista, sota el marc de la revolució liberal, que tenia per objectiu la desvinculació de la propietat de la terra en mans mortes a favor de la burgesia liberal. Les lleis bàsiques d’aquesta reforma van ser la de 1835 en matèria d’exclaustració, les lleis de la desamortització eclesiàstica de Mendizábal de 1836 i 1837, i la llei de 1855 de Pascual Madoz amb la qual s’inicia una nova etapa que posava en venda dels béns del clergat, els béns d’ordres militars, els de la beneficència, obres de culte religiós, instrucció pública i sobretot els propis i comuns dels pobles. En aquest darrer grup s’enquadren les muntanyes públiques, propietat de diferents entitats públiques. Amb la finalitat d’excloure del procés desamortitzador i evitar la posterior venda de les forests i que, per tant, acabéssin de nou en mans privades, es va crear el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública, per incloure aquells espais forestals que, per la seves característiques singulars, s’havien de preservar per a l’interès general; una catalogació que possibilita jurídicament que passin a ser inembargables, imprescriptibles i inalienables. 

Les primeres forests balears incloses al Catàleg d’Utilitat Pública foren Binifaldó i Menut (incloses amb el número 1 i 2 respectivament), les dues forests amb més història de les illes, desamortitzades a l’església el 1897 en base a la llei Madoz (confiscades al Santuari de Lluc – Escorca) i inscrites a nom de l’Estat el 1901. 

Posterior a la inclusió de Menut i Binifaldó, s’han anat incorporant al Catàleg fins a dia d’avui un total de 26 forests públiques, propietat de l’Estat, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels Consells Insulars o dels Ajuntaments, el que suposen més d’11.000 ha públiques (el 73% de la superfície pública de les illes és d’utilitat pública).

Foto: La finca pública de Cúber, propietat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, és un exemple de forest inclosa al Catàleg d’Utilitat Pública pels serveis ecosistèmics que proporciona, en especial per la seva contribució a les reserves hídriques per a la població.