Els espais forestals públics de les illes Balears que tenen una especial singularitat, ja sigui pels serveis que presta a la societat, o pels importants beneficis ambientals i socials que generen (per la seva transcendència en la recàrrega d’aqüífers, per la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic, fixació del sòl i evitar esllavissaments, per la gran biodiversitat que hi alberguen, per l’aprovisionament de recursos que ofereixen, etc), poden ser declarats d’Utilitat Pública i ser inclosos al Catàleg, un registre de caràcter administratiu on s’hi inscriuen aquestes forests, i que passen a ser considerades de domini públic.
El Catàleg de forests d’Utilitat Pública sorgeix com a resposta del procés de desamortització del segle XIX i constitueix una garantia jurídica per a la conservació del patrimoni forestal públic per al bé de la societat
El Catàleg de forests d’Utilitat Pública té el seu origen en el segle XIX, com a resposta del procés de desamortització impulsat per la burgesia progressista, sota el marc de la revolució liberal, que tenia per objectiu la desvinculació de la propietat de la terra en mans mortes a favor de la burgesia liberal. Les lleis bàsiques d’aquesta reforma van ser la de 1835 en matèria d’exclaustració, les lleis de la desamortització eclesiàstica de Mendizábal de 1836 i 1837, i la llei de 1855 de Pascual Madoz amb la qual s’inicia una nova etapa que posava en venda dels béns del clergat, els béns d’ordres militars, els de la beneficència, obres de culte religiós, instrucció pública i sobretot els propis i comuns dels pobles. En aquest darrer grup s’enquadren les muntanyes públiques, propietat de diferents entitats públiques. Amb la finalitat d’excloure del procés desamortitzador i evitar la posterior venda de les forests i que, per tant, acabéssin de nou en mans privades, es va crear el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública, per incloure aquells espais forestals que, per la seves característiques singulars, s’havien de preservar per a l’interès general; una catalogació que possibilita jurídicament que passin a ser inembargables, imprescriptibles i inalienables.
Les primeres forests balears incloses al Catàleg d’Utilitat Pública foren Binifaldó i Menut (incloses amb el número 1 i 2 respectivament), les dues forests amb més història de les illes, desamortitzades a l’església el 1897 en base a la llei Madoz (confiscades al Santuari de Lluc – Escorca) i inscrites a nom de l’Estat el 1901.
Posterior a la inclusió de Menut i Binifaldó, s’han anat incorporant al Catàleg fins a dia d’avui un total de 26 forests públiques, propietat de l’Estat, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels Consells Insulars o dels Ajuntaments, el que suposen més d’11.000 ha públiques (el 73% de la superfície pública de les illes és d’utilitat pública).
Foto: La finca pública de Cúber, propietat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, és un exemple de forest inclosa al Catàleg d’Utilitat Pública pels serveis ecosistèmics que proporciona, en especial per la seva contribució a les reserves hídriques per a la població.
Un total de 26 finques públiques de les Balears estan incloses al Catàleg de forests d’Utilitat Pública, el que suposa la protecció de més d’11.000 ha forestals
Número de Forest | Forest | Municipi |
01 | Binifaldó | Escorca |
02 | Menut | Escorca |
03 | La Victòria | Alcúdia |
04 | Comuna de Lloret | Lloret de Vista Alegre |
05 | Comuna de Bunyola | Bunyola |
06 | Sa Bassa | Fornalutx |
07 | Comuna de Sant Martí | Muro |
08 | Comuna de Caimari | Selva |
09 | Comuna de Biniamar | Selva |
10 | Puig de Sant Martí | Alcúdia |
11 | Son Moragues | Valldemossa |
12 | Sa Mola de Son Massip | Escorca |
13 | Son Fortuny | Estellencs |
Número de Forest | Forest | Municipi |
14 | Mortitx | Escorca |
15 | Míner Gran | Escorca |
16 | Puig de Santuïri | Pollença |
17 | Puig de Santa Magdalena | Inca |
18 | Tossals Verds | Escorca |
19 | Albarca, es Verger i s’Alqueria | Artà |
20 | Can Marroig i Can Ballet | Formentera |
21 | Ses Figueroles | Escorca |
22 | Cúber | Escorca |
23 | S’Albufera | Muro |
24 | Son Tries | Esporles |
25 | Coma des Prat | Escorca |
26 | Son Real | Santa Margalida |
Actualment s’està tramitant la inclusió al Catàleg de noves forests com la finca de Galatzó, propietat de l’Ajuntament de Calvià.
El Catàleg de Forests d’Utilitat Pública està regulat per la vigent bàsica estatal Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.
Tan sols el 8,5% de la superfície forestal de les illes és pública. La resta està en mans privades i repartida en un gran número de propietaris
A les Illes Balears unes 18.251,66 ha forestals són de titularitat pública, el que suposa el 8,52% de la superficie forestal total.
Els titulars públics de la superfície forestal són l’Estat, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o les entitats locals (Ajuntaments i Consells Insulars).
Part de la superfície pública, en concret unes 11.213 ha estan incloses al Catàleg de Forests d’Utilitat Pública i, per tant, gaudeixen d’una protecció jurídica extra: són finques demanials, pel que són inalienables (no es poden vendre), imprescriptibles (la possessió pública és indefinida), i inembargables (cap jutge ni autoritat poden retenir-los).
Per illes, la superfície forestal pública és molt desigual. Mallorca concentra la major superfície pública, amb unes 16.136 ha públiques, de les quals 11.988 ha es localitzen a la Serra de Tramuntana.
Menorca, en canvi té 1.447 ha públiques i les Pitiüses són les que menys superfície forestal pública tenen, amb tan sols 667 ha.
La resta de la propietat forestal (el 91,48% dels terrenys forestals de les illes) són de titularitat privada i significativament repartida en un gran número de propietaris. A les Balears hi ha un total de 13.299 propietaris forestals que representen el 9% dels propietaris de les finques rústiques, mentre que el número de propietaris de les finques agroforestals suposen un total de 22.969, un 16% del total.
Ara bé, la gran majoria dels propietaris forestals ho són de finques petites (el 60,6% dels propietaris ho són de finques menors d’1 ha). En canvi el 0,78% dels propietaris ho són de finques de més de 100 ha, i concentren el 22% de la superficie forestal total de les illes.
Molts propietaris (60,6%) ho són de finques petites (menors d’1 ha), en canvi pocs propietaris (el 0,78%) concentren molta superfície forestal (el 22%)
Foto: La Comuna de Bunyola, forest propietat de l’Ajuntament declarada d’Utilitat Pública pels valors ambientals i culturals que representa.
La superfície mitjana de la finca forestal és de 5 ha i la de la finca agroforestal és d’11 ha. Així i tot, la mida mitjana de la finca és desigual per a cada una de les illes, el que reflecteix les particularitats de cada una d’elles:
Illa | Sup. mitjana finca forestal (ha) | Sup. mitjana finca agroforestal (ha) |
Mallorca | 5,0 | 11,0 |
Menorca | 8,9 | 38,6 |
Eivissa | 4, 0 | 5,4 |
Formentera | 2,3 | 4,5 |
La superfície mitjana de la finca forestal oscil·la entre les 2,3 ha de Formentera a les 8,9 ha de Menorca