Els nostres boscos sovint pateixen els efectes de diferents pertorbacions o desastres naturals, els més freqüents i coneguts són els incendis forestals i els caps de fibló o esclafits, tot i que també n’hi ha d’altres: inundacions, explosions de plagues forestals, danys per temporals de neu, etc. L’administració forestal té la facultat per restaurar els danys ocasionats per incendis forestals o altres desastres naturals, quan sigui necessari per qüestions de seguretat, dimensió de la superfície afectada, riscs greus per processos erosius o impacte ambiental o paisatgístic, dins terrenys públics o privats.
Aquestes pertorbacions generen en un primer moment situacions de risc per a les persones o béns (esteses elèctriques, habitatges, i altres infraestructures), que òbviament són les que primer cal atendre. Però una vegada coberta la gestió immediata de l’emergència, convé focalitzar l’atenció en les situacions de risc que poden generar en l’entorn forestal a curt i mitjà termini, i que poden generar una vulnerabilitat tal que comporti la degradació irreversible dels boscos afectats. Aquestes zones de major vulnerabilitat són les que convé detectar i avaluar, i són on se centren les actuacions prioritàries de restauració.
Una vegada garantida la seguretat de les persones i els seus béns, la prioritat és la conservació del sòl: sense sòl, no hi ha regeneració possible.
Per exemple, si sobre una zona concreta (amb pendent molt pronunciat i afectada a l’estiu per un incendi forestal d’elevada severitat), a l’octubre hi plou de manera molt intensa, la falta de coberta vegetal pot provocar que la pèrdua de sòl per erosió hídrica degradi sensiblement el sòl i, per tant, que es dificulti la regeneració vegetal de la zona. Per tant convé dur-hi a terme actuacions destinades a maximitzar la conservació del sòl (feixines, mulching, etc.) i avaluar la necessitat de reforestació.
O en el cas d’un cap de fibló, en què part de la vegetació sí que ha sobreviscut, en determinats punts estratègics és interessant processar o retirar tota o part de la fusta afectada, per evitar així que es generi una acumulació de combustible tal que els estius següents pugui donar lloc a incendis més intensos que acabin afectant la vegetació que no s’havia vist afectada per la pertorbació inicial.
Després d’una pertorbació, reforestar és restaurar, però restaurar no implica sempre reforestar: convé donar una oportunitat a l’ecosistema de poder-se recuperar, mitjançant una avaluació de l’estat de la regeneració natural.
És a dir, es tracta de restaurar zones afectades per minimitzar l’impacte de la pertorbació i, alhora, d’aprofitar l’oportunitat per generar uns boscos més resilients a les pertorbacions més freqüents a les nostres Illes.