Dins l’àmbit mediterrani, el foc és un dels principals elements pertorbadors en termes de superfície forestal afectada. Es tracta d’un element natural que sempre ha conviscut amb el paisatge forestal que coneixem, molt abans de l’arribada de l’home a les illes. Tot i així, el seu règim ha estat alterat i afavorit al llarg dels mil·lennis per nosaltres mateixos, tant com a eina de gestió (per l’obertura d’espais per a la caça, generació de pastures, etc.) com per esdeveniments ocasionats per negligències, causes accidentals o intencionalitats. 

La vegetació que forma els ecosistemes forestals mediterranis està integrada per un important conjunt d’espècies, tant arbòries, com arbustives com herbàcies que estan adaptades a les pertorbacions causades per incendis forestals. Ho estan en termes d’estratègia reproductiva i pel que fa a l’establiment d’ecosistemes post-incendi pioners, els quals en tota la seva successió conformen paisatges resilients pel que fa a la seva tolerància a un determinat règim d’incendis. Per tot això, gràcies als nostres pinars, matollars o pastures de càrritx, tenim ecosistemes que sovint, després d’un incendi, regeneren de forma natural a mig o llarg termini. 

En aquest sentit, l’elevada acumulació de combustible forestal disponible per cremar que s’ha anat acumulant durant les darreres dècades a causa de l’abandonament agrícola, ha generat paisatges amb molta continuïtat espacial, tant horitzontal com vertical. Tenir un incendi forestal amb aquestes condicions del combustible, quan aquest coincideix amb una meteorologia especialment desfavorable i amb una realitat orografica complexa, és el factor que dispara cap a l’esdeveniment d’un gran incendi forestal fora de capacitat d’extinció (ex: incendi forestal d’Andratx i Estellencs del 2013).

Per tot això, resulta convenient integrar l’ús del foc dins la caixa d’eines per gestionar el paisatge dins les estratègies de prevenció d’incendis. Així com fem servir eines manuals, maquinària o animals per a l’execució de faixes auxiliars, tallafocs, recuperacions de cultiu, establiments de punts estratègics de gestió, etc, és indispensable també incloure el foc tècnic per a la consecució d’aquests mateixos objectius. 

El foc tècnic o prescrit implica l’obtenció d’infraestructures defensives de baixa càrrega de combustible a partir de la crema de vegetació en un lloc planificat, sempre per personal especialitzat de l’operatiu, sota una finestra meteorològica molt determinada (vent, humitat, temperatura, etc.), amb coneixement de tots els implicats (gestors, propietaris, espai natural, etc.), etc. 

És aquesta eina la que ens pot permetre arribar a gestionar una major superfície forestal planificada prèviament, de forma més eficient, per un element totalment natural i a través de foc dirigit de baixa intensitat.