Segons l’últim informe del Grup Intergubernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), la conca mediterrània és una de les àrees més sensibles als futurs escenaris de canvi climàtic. Atenent a aquest informe, cada vegada seran més freqüents les onades de calor amb períodes prolongats de sequera dins la conca mediterrània. Aquest aspecte, suposa un important repte adaptatiu per les espècies forestals i on els gestors forestals juguen un paper clau en l’adaptació dels ecosistemes forestals a unes condicions cada vegada més dures.
Ara més que mai és necessari dur a terme una silvicultura adaptativa que ajudi no únicament a crear estructures forestals més resistents a un incendi forestal sinó que també els faci més resilients i resistents als períodes prolongats de sequera i minimitzi la seva vulnerabilitat a plagues i enfermetats. Aquesta silvicultura adaptativa es fonamenta en dosificar la competència entre l’arbrat pels recursos disponibles (aigua, nutrients i llum) i en regular les perdudes d’aigua per evapotranspiració, creant estructures forestals amb discontinuïtats espacials que dificultin l’avanç d’un incendi forestal.
La gestió adaptativa dels ecosistemes forestals és sensiblement diferent en funció del tipus d’hàbitat present i de les espècies que allí habitin. Així doncs, és molt important plantejar un model de gestió a llarg termini per cada tipus de coberta forestal en funció del seu objectiu preferent i plantejar actuacions que vindran marcades per l’estratègia reproductiva de les espècies presents i per la qualitat d’estació on habiten.
La imatge mostra: Selecció de plançons rebrot amb l’eliminació d’aproximadament el 50% de l’àrea basimètrica inicial.