Seguiment de la sequera de la vegetació a les zones forestals de Balears (2024)
Autor: Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (Oriol Domenech) 06/09/2024
Crida l’atenció, enguany, com la sequera ha afectat visual i significativament a moltes masses forestals de garrigues, marines o ullastrars, on espècies bastant resistents com la mata (Pistacia lentiscus), l’alzina (Quercus ilex) o sobretot l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris), han secat gran part de les seves fulles.
Des de les passades pluges de finals del mes d’agost de 2023, i durant el transcurs de gairebé tota la tardor, hivern (o inclús primavera) de 2024, a molts llocs de les illes no s’han produït precipitacions significatives, tret d’episodis puntuals i de poca entitat. Això ha succeït especialment al sud i llevant de Mallorca, així com també a les illes d’Eivissa i Formentera, entre d’altres indrets com algunes àrees de Menorca.
Tenint en compte que la tardor és l’època on normalment acostuma a ploure amb més ganes a les nostres contrades, per posar un exemple el passat mes de novembre de 2023 va ser el 4º més sec i el 6º més càlid des de 1961 (font: AEMET). Igualment, els mesos d’octubre i desembre de 2023, així com febrer, abril i maig de 2024 ha estat especialment secs a molts llocs del terç més meridional de les Balears, essent la resta de mesos no excessivament humits ni amb pluges de poca entitat per compensar-ho.
Aquesta situació de dèficit pluviomètric acumulat, també s’ha vist reflexada, ja durant la primavera i estiu de 2024, pels diferents índexs de monitorització de la sequera existents, com el European Drought Observatory (EDO) de Copernicus, l’Índex de Precipitació Estandaritzat de la AEMET, el SPEI del Monitor de Sequera del CSIC o el Drought Code (DC) de l’EFFIS. Es tracta d’anomalies significatives acumulades des de la tardor del 2023 (vegeu darrer informe del Copernicus Drought Observatories), les quals han enllaçat amb aquest estiu, ja a les acaballes, generant un escenari d’elevada aridesa en aquestes àrees (suposant que aquesta situació ha de finalitzar amb les DANA i tàlvegs d’aquest agost i setembre).
A part dels registres pluviomètrics com a font per monitoritzar la sequera, els quals també poden inetgrar dades de temperatura o inclús de vent, hi ha una variable que directament ens determina com està la vegetació existent en temps real en funció de la sequera (o en funció d’altres pertorbacions com pot ser un incendi forestal, un cap de fibló o simplement una actuació de gestió). Es tracta del vigor fotosintètic de la vegetació, calculat, per exemple, a partir de les imatges satèl·lit del sistema Sentinel de Copernicus. Això ens ho mesura l’Índex de vegetació de diferència normalitzada, també conegut com a NDVI (Normalized Difference Vegetation Índex), usat per estimar la quantitat, qualitat i desenvolupament de la vegetació en base al mesurament, per mitjà de sensors remots instal·lats des d’una plataforma espacial, de la intensitat de la radiació de certes bandes de l’espectre electromagnètic que la vegetació emet o reflecteix.
Precisament, aquest índex de NDVI, amb la “fotografia” satelital de finals d’agost de 2024, ens presenta un estrès acumulat important de la vegetació forestal, amb 25% d’anomalies negatives respecte a la mitjana 2014-2023 en àmplies zones dels territoris insulars. A Mallorca es tracta de municipis com Llucmajor, Felanitx, Campos, Porreres, Santa Margalida, Ariany o Petra, entre d’altres. I també a Formentera o a certes zones d’Eivissa. Pel cas de Menorca, destaca principalment Ferreries.
Aquesta situació, la qual les bandes del sensor del satèl·lit han detectat i detecten de forma molt clara, es pot corroborar fàcilment recorrent in situ moltes d’aquestes zones (recordem que la informació sempre convé verificar-la a camp). No només gran part dels cultius de secà es van perdre aquest darrer any hidrològic sinó que resulta fàcil identificar moltes zones a Mallorca amb un nombre important de mates (Pistacia lentiscus) i ullastres (Olea europaea var. sylvestris) totalment secs, inclús també de pins (Pinus halepensis) morts, a més de moltes altres espècies habituals a garrigues, marines, ullastrars o inclús pinars. En alguns casos, els pins també han presentat afectació per processionària (Thaumetopoea pityocampa), generant certa debilitat que pot haver derivat en atacs de perforadors (p.e. Tomicus), i també parcialment decaiguts pels efectes de la nevada Juliette, de febrer de 2023. Tot i així, l’afectació s’ha estat produint principalment sobre arbusts escleròfil·les, i no tant sobre pins. Pel que fa als ullastres, a les zones on s’hi sumen el efectes de Xylella, en orientacions de solana o en sòls menys profunds, el paisatge de sequera encara crida més l’atenció, encara més si pensem que l’ullastre és una espècie de gran resistència a les condicions d’aridesa.
A les Pitiüses, on la sequera també ha estat intensa, especialment a Formentera, la mortalitat de pins encara ha resultat prou moderada, tenint en compte els registres alarmantment baixos de precipitació durant molts mesos (i l’alarma inicial al detectar a principis d’estiu diferents rodals amb individus morts afectats per perforadors, a causa de la seva possible vulnerabilitat originada per la falta d’aigua). En aquest sentit, una hipòtesis podria ser la importància de tenir sòls un poc més profunds i a la relativa absència de l’esmentada plaga de lepidòpter, a diferència de Mallorca.
Pel que fa a Menorca, algunes zones del centre de l’illa i sobretot del municipi de Ferreries, han mostrat en general un decaïment d’ullastres i també d’alzines (Quercus ilex), entre d’altres espècies. En el primer cas, s’hi sumen els efectes de la Xylella, i en el segon, s’aprecia una defoliació i assecat general de la copa de les alzines. En els rodals més exposats, la sequera es fa notar amb el color marró de les copes seques.
A nivell global i pel que fa al total de superfície forestal afectada, resulta molt complex fer una estimació areal quantitativa o de la intensitat de la sequera, més enllà del % d’anomalia negativa del vigor de la vegetació (NDVI), ja que es tracta d’una pertorbació puntual, encara bastant difusa, molt associada a un estrat concret i ja en procés de recuperació.
En l’àmbit estrictament agronòmic, l’interessant projecte de seguiment estacional de la sequera mitjançant teledetecció i dades meteorològiques del Servei d’Agricultura de la CAIB, ens aporta informació addicional que confirma la situació, el qual textualment esmenta que “l’anàlisi de l’índex NVDI al llarg dels mesos de primavera i inici d’estiu de 2024 evidencia una situació de dèficit en el desenvolupament de la vegetació inicialment extrem i que abasta tot el territori illenc amb petites excepcions; aquest dèficit ha estat el més intens dels anys de referència per al present estudi en part del territori, particularment Eivissa i Formentera, així com indrets del llevant de Mallorca. Aquesta crisi en els conreus i pastures ha estat provocat per l’encadellament dins un mateix any agrícola d’un dèficit enorme de precipitacions a la tardor i començament d’hivern i una manca de pluges al llarg de la major part dels mesos de març i abril“, i “els valors de la variació permeten afirmar que en determinades comarques fisiogràfiques de les Pitiüses l’índex ha estat el pitjor viscut dins del que es du de segle, aquestes condicions s’assoleixen concretament a Formentera i a les dues àrees planeres d’Eivissa. La resta de demarcacions d’aquestes illes tenen valors molt propers als pitjors mai vists. A Mallorca les condicions extremes s’assoleixen a una comarca fisiogràfica (Pla de Manacor-Felanitx), així com quasi les acompleixen les Marines de Llevant i la Marineta de Petra. No queden gaire allunyats dels màxims dèficits històrics els que s’observen a les dues comarques fisiogràfiques menorquines, tant la Tramuntana com el Migjorn“.
Edafològicament parlant, aquesta situació continuada i recurrent sense precipitacions significatives no ha permès la recàrrega i entrada d’humitat efectiva als horitzons més profunds del sòl, cosa que ha afectat moltes plantes i de manera diferent a cada espècie (inicialment als cultius o herbes, després als arbusts més tendres i finalment a les espècies escleròfil·les amb sistemes radiculars més efectius). A més, a les zones amb sòls prims, l’evaporació de l’aigua dels horitzons més superficials procedent dels pocs episodis d’aigua ocorreguts, ha propiciat una situació encara més desfavorable en termes de disponibilitat d’aigua per la planta. Sumat a tot això, precisament hem tingut molt episodis de vent durant els mesos de tardor i hivern, fet que encara ha augmentat molt més el procés d’evaporació d’aigua del sòl.
Viure a les illes no sempre és (i encara menys, serà) fàcil! Entre la nevada Juliette, plagues i malalties com la processionària o la Xylella, i sobretot, una sequera històrica, posen al límit moltes de les nostres espècies forestals, i a llarg termini, poden suposar un factor de canvi del nostre paisatge
En definitiva, poca saó, poca pluja, molta evapotranspiració, molta insolació, …. i per tant, dificultats per les espècies vegetals per mantenir els seu fullam en condicions vitals de turgència i activitat fotosintètica. I en aquestes situacions, les espècies adaptades al clima mediterrani com la mata, l’ullastre o l’estepa, tenen estratègies de supervivència ben entrenades, com és la reducció de la superfície foliar, inclús perdent o reduïnt gran part del seu fullam, tal i com es veu a les imatges d’aquest mes d’agost de 2024.
Com a conclusió, posar èmfasis de que es tracta d’un fenomen de curta durada, relativament extraordinari i, com a mínim, potencialment esperable en el marc de l’enorme variabilitat del nostre clima mediterrani. Ara bé, si aquestes situacions de sequera augmenten la seva freqüència i intensitat, com a conseqüència de les diferents projeccions existents de canvi climàtic, a llarg termini si que es pot produir una dinàmica de canvi d’espècies vegetals cap a plantes més adaptades a l’aridesa. Vegeu el European Drought Risk Atlas, on es fa un exhaustiu anàlisi del risc de desertització dels ecosistemes terrestres, a nivell del continent europeu sota diferents escenaris d’increment de la temperatura. En tots els escenaris les Illes Balears es situen en un marc de vulnerabilitat destacable, tal i com posa de manifest, per exemple, aquest estudi (Spain: towards a drier and warmer climate) presentat recentment per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC), on conclou que “el clima d’Espanya podria passar d’un clima mediterrani a un clima estepari de cara al l’any 2050, si continua la tendència d’escalfament experimentada els darrers anys“
Finalment, per posar un fil d’optimisme, les pluges de fa un parell de setmanes ja mostren els seus efectes, amb una rebrotada de mates i esperem que, d’aquí poc, també d’ullastres, alzines, etc (nn aquest sentit, les espècies rebrotadores poden tenir més a guanyar que les germinadores..
I també posar en valor que aquest estiu, tot i aquesta situació d’elevat perill d’incendi forestal, ha estat molt bo de dur, tot i el risc elevat a raó de tenir molt de combustible vegetal mort disponible per cremar.
