Seguiment de la sequera de la vegetació a les zones forestals de Balears (2026)

Autor: Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (05/10/2026)

Després d’un estiu històric pel que fa a l’anomalia de temperatures, i amb poca pluja a moltes zones, ja notem els efectes de la sequera sobre les nostres masses forestals, en forma de mortalitat de pins, alzines i altres espècies forestals. Els vessants de solana i amb sòls esquelètics o sobre roca, els més afectats.

Per què hem tingut aquesta situació?

Podem dir que aquest ha estat l’estiu més calent des que hi ha registres (96% dels dies han estat per damunt la mitjana) i un dels més secs dels darrers anys, especialment a Menorca. Per exemple, el SPEI a 6 mesos ha estat el més baix de tota la sèrie històrica a la petita de les Gimnèsies (el SPEI o Índex de Precipitació Evapotranspiració Estandarditzada mostra la severitat de la sequera meteorològica tenint en compte la precipitació i la demanda d’aigua per part de l’atmosfera. Com més negatiu és el valor, més severa és la sequera meteorològica).

En definitiva, ha estat un estiu molt llarg i intens. Tèrmicament va començar molt prest, amb gairebé cap dia per sota la mitjana des de mitjans de maig. I amb moltes zones, com Menorca o parts de Tramuntana, on ha plogut molt poc.

On han aparegut principalment els episodis de sequera i sobre quines espècies?

La monitorització dels episodis de sequera forestal a escala insular presenta certa complexitat ja que sovint es tracta de fenòmens que no afecten a àrees homogènies clarament definides sinó que es tracta d’una situació de mortalitat d’individus puntuals, de caràcter difús, molt heterogènia i on aquests van perdent vigor a mesura que entrem a la tardor. Per altra banda, aquesta mortalitat es pot associar a pertorbacions per plagues (d’escolitins en pinars, de banyarriquer en alzinars, etc.), les quals afecten els individus ja debilitats, de forma que es tracta d’un fenomen multifactorial (decaïment pel canvi climàtic, absència de gestió forestal activa, etc.). 

La mortalitat associada a l’episodi de sequera forestal d’enguany ha afectat principalment a: 

• Pinars adults (Pinus halepensis) en zones del Pla i Migjon de Mallorca, i de la meitat S de Menorca. En àrees de fins a 5-10 ha però, sobretot, sobre individus dispersos. 
• Alzinars (Quercus ilex) en costers orientats al sud de la Serra de Tramuntana, o en zones molt rocoses i amb sòls esquelètics.
• Matollars de les vessants S de la Serra de Tramuntana (aladern, mata, etc.), principalment al terç N (Pollença, Campanet, etc.).

A excepció dels pins, es tracta d’espècies de caràcter rebrotador i per tant, s’espera que regenerin de forma majoritària aquesta propera tardor. Tot i així, algunes alzines en zones de roca poden acabar morint definitivament. A diferència de la sequera de l’any 2024, l’afecció sobre ullastres ha estat molt menor. 

Tot i viure en un clima mediterrani, on les espècies estan adaptades, la problemàtica de tot plegat és l’efecte acumulatiu de sequeres recurrents i onades de calor gairebé permanents. No tenim, avui, el mateix clima que hi havia quan l’aglà va esdevenir una jove alzina!

Com ho podem monitoritzar?

Des de l’Observatori Forestal de les Illes Balears, s’ha generat un mapa que mostra les zones forestals arbrades (tesel·les >50% del Mapa Forestal MFE a Illes Balears), amb indicis de pertorbació per sequera, detectats a partir d’imatges del satèl·lit Sentinel-2 (Programa Copernicus). Es compara la humitat de la vegetació (índex NDMI/NDVI) del setembre de 2026 (primers vint dies) amb anys anteriors, i es mostren només les afectacions de grau alt, un cop filtrats possibles errors per núvols, ombres topogràfiques i relleu. Es tracta d’una eina de detecció orientativa basada en teledetecció, no d’un inventari de mortalitat validat sobre el terreny.

Important: cal tenir en compte que l’anàlisi es basa en un descens del NDMI respecte a la referència històrica, un senyal espectral que no és exclusiu de l’estrès hídric: pertorbacions d’origen divers durant l’any anterior com incendis forestals, esclafits, aprofitaments/tallades recents o canvis d’ús, poden generar el mateix patró de resposta i aparèixer classificades erròniament com a pertorbació per sequera.

Mapa de monitorització de la Sequera Forestal 2026 (post-estiu)

Veure metodologia de generació del mapa

1. Dades base: imatges Sentinel-2 L2A (COPERNICUS/S2_SR_HARMONIZED), resolució de sortida 20 m.
2. Índex analitzat: NDMI (NIR–SWIR1), sensible al contingut d’aigua de la vegetació; NDVI com a índex complementari de verdor.
3. Comparació temporal: composició mediana de setembre 2026 vs. mediana i variabilitat interanual de setembre 2023-2025 (mateixa finestra temporal cada any).
4. Control de qualitat: màscara de núvols i ombres de núvol (SCL), correcció d’ombra topogràfica (model d’elevacions SRTM + geometria solar de cada escena) i il·luminació de vessant (cos(i)), amb erosió d’1 píxel a les vores per eliminar contaminació de píxels mixtos.
5. Detecció d’anomalia: combinació de descens absolut de NDMI (dNDMI) i desviació estadística respecte a la variabilitat dels anys de referència (Z-score), classificada en tres graus de severitat (baixa/moderada/alta).
6. Àmbit: totes les superfícies forestals de l’Asset cartogràfic d’IB, independentment de la densitat de coberta.
(Nota: eina de detecció orientativa per teledetecció, no substitueix la validació de camp)

Pel que fa als pins i a les zones més àrides, difícilment regeneraran de forma natural dins la massa arbrada, i la tendència probable a llarg termini és la matollarització d’algunes zones (matollars, garrigues i marines).

Independentment del mapa de severitat obtingut amb els diferencials de NDVI/NDMI, el qual encara està en procés d’elaboració i validació, i considerant que es tracta d’una eina que només ens farà una mera aproximació inicial sobre l’episodi de sequera d’enguany, els vols de vigilància forestal i el treball de camp també ens donen una informació cabdal, tal com s’aprecia a les imatges.

En definitiva, s’estima una afecció de sequera severa fins a 500 ha forestals arbrades (superfície molt aproximada), majoritàriament repartides en individus puntuals o en rodals concrets, principalment a Mallorca i Menorca. Per tant, estem parlant d’un percentatge molt petit de tota la superfície forestal arbrada. Ara bé, a tenir en compte l’estrès que ha patit la vegetació aquests mesos en forma de sequera moderada o baixa, i que visualment és menys visible. Per a propers episodis de sequera a curt termini, aquesta recurrència pot ser definitiva!

Com a conclusió final, posar èmfasi en el fet que es tracta d’un fenomen lligat a l’estiu, relativament extraordinari i, com a mínim, potencialment esperable en el marc de l’enorme variabilitat del nostre clima mediterrani. Ara bé, si aquestes situacions de sequera augmenten la seva freqüència i intensitat, com a conseqüència de les diferents projeccions existents de canvi climàtic, a llarg termini sí que es pot produir una dinàmica de canvi d’espècies vegetals cap a plantes més adaptades a l’aridesa. Vegeu el European Drought Risk Atlas, on es fa a una anàlisi exhaustiva del risc de desertització dels ecosistemes terrestres, a nivell del continent europeu sota diferents escenaris d’increment de la temperatura. En tots els escenaris les Illes Balears es situen en un marc de vulnerabilitat destacable, tal i com posa de manifest, per exemple, aquest estudi (Spain: towards a drier and warmer climate) presentat recentment per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC), on conclou que “el clima d’Espanya podria passar d’un clima mediterrani a un clima estepari de cara a l’any 2050, si continua la tendència d’escalfament experimentada els darrers anys“.

S’estima una afecció de sequera severa fins a 500 ha forestals arbrades (superfície molt aproximada), majoritàriament repartides en individus puntuals o en rodals concrets, principalment a Mallorca i Menorca.

Finalment, per posar un fil d’optimisme, les pluges previstes per aquest mes d’octubre, fan pensar que la situació a poc a poc pot millorar, almenys per agafar forces fins al proper estiu.