Investigació

El CEFOR duu a terme l’estudi de diferents protocols de producció de plantes, aprofundint en el coneixement del processat, germinació i conservació de les llavors. Per altra banda, realitza accions de protecció forestal, silvicultura i genètica forestal, i recerca en el comportament de les espècies mediterrànies i la seva adaptació al canvi climàtic.

Articles

El CEFOR lidera o participa en diferents estudis, ja sigui directament o a través de col·laboracions amb altres institucions o organismes de recerca (pe. UIB), i ja sigui en l’ambit forestal, de conservació de la biodiversitat, sobre recursos genètics, producció de planta autòctona, ecologia insular, etc.: 

CERRATO, M., RIBAS-SERRA, A., CORTÉS-FERNÁNDEZ, I., CARDONA AMETLLER, C., MIR-ROSSELLÓ, P. M., DOUTHE, C., ... & SUREDA, A. (2024) Correction to: Effect of seawater salinity stress on Sporobolus pungens (Schreb.) Kunth, a halophytic grass of the mediterranean embryonic dunes. Plant Growth Regulation, 104(3), 1725-1725
DOMENECH AGENJO, O., CARDONA AMETLLER, C., RIBAS COSTA, V., DE SIMÓN BAÑÓN, E. (2022) Estudi de l’evolució de la humitat del combustible fi viu en un àmbit forestal mediterrani insular CFE

La humitat del combustible viu (LFMC), com a factor determinant de la disponibilitat del combustible per a cremar, juntament amb els factors meteorològic i topogràfic, té una enorme importància a efectes d’estimar el risc d’incendi forestal, així com el seu comportament. En el present treball es descriu el valor i l’evolució de la humitat del combustible fi viu a partir del mostreig de camp i l’assecatge en laboratori, de diferents espècies forestals representatives d’un àmbit insular mediterrani, com és el cas de l’illa de Mallorca (Illes Balears), així com conèixer la seva evolució temporal, especialment durant l’època de major risc d’incendi. També s’ha investigat si existeix una relació empírica entre la LFMC i l’Índex de vegetació de diferència normalitzada (NVDI), recollit a través del sensor de Sentinel-2 (Copernicus) al llarg de 12 mesos. S’han observat valors d’humitat similars a altres estudis semblants, amb una elevada amplitud de rang en arbustos germinadors obligats (Cistus albidus, C. monspeliensis, Erica multiflora, Rosmarinus officinalis), mentre que els arbustos rebrotadors o els arbres han mostrat rangs d’humitat més baixos i amb una resposta menys ràpida a condicions de major o menor estrès hídric. Destaca la poca variabilitat al llarg de l’estudi d’espècies com Pinus halepensis o Pistacia lentiscus. L’obtenció de l’evolució de la humitat del combustible en temps real o a partir de variables explicatives (índexs satel·litals o de sequera) permet monitoritzar eficaçment les finestres de comportament del foc o risc d’ignició més desfavorable, especialment des de l’àmbit operatiu, tant per modular les capacitats reactives del dispositiu d’extinció com per treballar eficaçment en prevenció (per exemple, cremes prescrites).

YEBRA, M., SCORTECHINI, G., ADELINE, K. ET AL. (DOMENECH, O.) (2024) Globe-LFMC 2.0, an enhanced and updated dataset for live fuel moisture content research Sci Data 11, 332 (2024)

Globe-LFMC 2.0 és una versió actualitzada de Globe-LFMC; es tracta d’un complet conjunt de dades de més de 280.000 mesures de contingut d’humitat de combustible viu (LFMC; per Live Fuel Moisture Content). Aquestes mesures es s’han recopilat mitjançant campanyes de camp realitzades a 15 països durant un periòde de 47 anys. A diferència de la seva versió anterior, Globe-LFMC 2.0 incorpora més de 120.000 entrades de dades addicionals, introdueix més de 800 nous llocs de mostreig i inclou valors LFMC (“Aquestes mesures es van recopilar mitjançant campanyes de camp realitzades a 15 països durant 47 anys. Cada entrada del conjunt de dades proporciona informació essencial, incloent dates, coordenades geogràfiques, espècies vegetals, tipus funcional i, si es disposa, detalls topogràfics. A més a més, el conjunt de dades inclou informació sobre els procediments de mostreig i pesatge, així com informació sobre el tipus de coberta del sòl i les condicions meteorològiques i la ubicació de cada lloc de mostreig. Globe-LFMC 2.0 és una eina que pot facilitar la investigació avançada del LFMC, donant suport a estudis sobre el comportament dels incendis forestals, els trets fisiològics, la dinàmica ecològica i el modelatge de la superfície terrestre, ja sigui basat en teledetecció o no. Aquest conjunt de dades representa un recurs valuós per als investigadors que exploren els diversos aspectes de LFMC, contribuint al camp més ampli de la investigació ambiental i ecològica.

ALCÁNTARA, M., CARDONA, C., LLOBERA, F., VELÁZQUEZ, Á., & CAPÓ, M. (2024) Historia del Jardín Botánico Germà Macià en el Santuario de Lluc (Mallorca). Conservación Vegetal, (28), 8-10.
CERRATO, M. D., MIR-ROSSELLÓ, P. M., CORTÉS-FERNÁNDEZ, 16I., RIBAS-SERRA, A., DOUTHE, C., CARDONA, C., ... & GIL VIVES, L. (2024) Insights on physiological, antioxidant and flowering response to salinity stress of two candidate ornamental species: the native coastal geophytes Pancratium maritimum L. and Eryngium maritimum L. Physiology and Molecular Biology of Plants, 30(9), 1533-1549.
GIL VIVES, L., MIR ROSSELLÓ, P. M., SALOM VICENS, L., CORTÉS FERNÁNDEZ, I., CARDONA AMETLLER, C. V. & DANTE CERRATO, M. (2024) Nota breve para la flora alóctona de las islas Gimnesias.
CERRATO, M. D., RIBAS-SERRA, A., MIR-ROSSELLÓ, P. M., CORTÉS-FERNÁNDEZ, I., DOUTHE, C., CARDONA, C., ... & GIL, L. (2024) Response to seawater exposure during the flowering stage of two dune-building grasses: Calamagrostis arenaria (L.) Roth and Thinopyrum junceum (L.) Á. Löve. Journal of Plant Growth Regulation, 43(7), 2396-2409.
CERRATO, M. D., MIR-ROSSELLÓ, P. M., CORTÉS-FERNÁNDEZ, I., RIBAS-SERRA, A., CARDONA, C., SUREDA, A., ... & GIL, L. (2024) Salinity stress on three representative species from Mediterranean semifixed dunes: Assessment of salinity exposure and substrate conductivity data reveal variable response strategies and tolerance between species. (2024) Science of the Total Environment, 950, 175178.
CERRATO, MD, RIBAS-SERRA, A., MIR-ROSSELLÓ, PM, CORTÉSFERNÁNDEZ, I., CARDONA-AMETLLER, CV, SALOM-VICENS, L., ... & GIL-VIVES, L. (2024) Suculentas casuales, naturalizadas e invasoras de las Islas Baleares Bradleya , 2024 (42), 197-227
CERRATO. M. D., CARDONA AMETLLER. C., , SANTANA MORRO, J. A., GIL VIVES. L. (2022) Valoración de la flora de Pinares y Encinares de Mallorca CFE

Los bosques mediterráneos suponen ecosistemas de gran importancia por los servicios ecosistémicos que aportan, y por su valor cultural y económico. En el caso de Baleares la gestión forestal hace especial hincapié en dos taxones, la encina (Quercus ilex L.) y el pino carrasco (Pinus halepensis Mill.), de los cuales sus correspondientes formaciones forestales, pinares y encinares, han sido profusamente objeto de comparación. En este sentido, el presente trabajo se propone determinar la flora que habita ambos ambientes forestales, con el objetivo de establecer semejanzas y diferencias entre ellos. Se inventariaron parcelas de cada ambiente forestal, de 1 hectárea de superficie y durante un año, en 3 zonas diferentes de Mallorca. De cada inventario se registraron todos los taxones de plantas vasculares, y se analizó la semejanza en base a la similaridad en la presencia/ausencia de taxones, así como características de las especies presentes en cada parcela. Los resultados permiten agrupar las parcelas de los encinares frente a los pinares, por la mayor diversidad y el perfil más heterogéneo y heliófilo de este último. Una cierta variabilidad general puede ser observada, y asociada al bioclima y las características propias de cada zona.

Xarxes on participa el CEFOR


BANC DE GERMOPLASMA I FLORA SILVESTRE EN XARXA

De conformitat amb el Real Decreto 159/2022, de 1 de marzo, sobre conservación de los recursos genéticos forestales y de la flora silvestre el CEFOR forma part del Banc de Germoplasma i Flora Silvestre en Red. Aquest banc es constitueix a nivell estatal com una eina de coordinació i cooperació entre conservadors, gestors, investigadors i usuaris dels recursos genètics forestals i de la flora silvestre amb l’objectiu de millorar el seu estat de conservació, d’un ús adequat del material genètic, de contribuir al desenvolupament de programes de conservació ex situ i de reintroducció de tàxons de flora silvestre.

El Banc en Xarxa es constitueix per un node central (Dirección General de Biodiversidad, Bosques y Desertificación del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico) i un conjunt de participants, entre els quals hi ha el CEFOR. Aquest node s’ha de coordinar amb l’Inventari Español de Bancs de Material Biològic i Genètic referit a Espècies Silvestres i amb l’Inventari Nacional de Recursos Fitogenètics, així com amb altres xarxes de bancs de germoplasma existents.

Entre els compromisos del CEFOR, a través del Servei de Gestió Forestal, hi ha el d’aportar informació de les seves col·leccions i recursos i dur a terme iniciatives participant en les actuacions que s’adopten de comú acord o en virtut d’acords bilaterals entre els mateixos. Pel que fa al material dels tàxons de flora inclosos en el “Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial” y en el “Catálogo Español de Especies Amenazadas”, els participants facilitaran el seu accés per a actuacions de conservació i restauració de conformitat amb el previst en les estratègies o plans de conservació vigents.


XARXA GENMEDA

Des de l’any 2024, el CEFOR forma part de la Xarxa GENMEDA (Xarxa de Centres Mediterranis de Conservació de Plantes), la qual contribueix a la conservació dels recursos genètics de la flora mediterrània i està conformada per autoritats locals, regionals i nacionals, universitats i centres de recerca de set països diferents, entre els quals es troben estats membres de la Unió Europea i altres països mediterranis. Entre les missions de GENMEDA destaquen:

  • L’increment i millora del capital humà, els equips i les metodologies disponibles a fi d’estimular i consolidar el coneixement aplicat sobre conservació de la flora.
  • La recollida i conservació de material genètic de les espècies més amenaçades i la creació de col·leccions de planta viva.
  • La posada en marxa d’una col·lecció virtual de material genètic i de reproducció.
  • La planificació d’iniciatives conjuntes per a la conservació i gestió de recursos florístics.
  • El suport als processos de presa de decisions sobre polítiques públiques de conservació de flora.
  • La promoció de l’educació ambiental i la sensibilització pública sobre la conservació de la biodiversitat.
Comparteix

You are donating to : Greennature Foundation

How much would you like to donate?
$10 $20 $30
Would you like to make regular donations? I would like to make donation(s)
How many times would you like this to recur? (including this payment) *
Name *
Last Name *
Email *
Phone
Address
Additional Note
paypalstripe
Loading...