La humitat del combustible viu (LFMC), com a factor determinant de la disponibilitat del combustible per a cremar, juntament amb els factors meteorològic i topogràfic, té una enorme importància a efectes d’estimar el risc d’incendi forestal, així com el seu comportament. En el present treball es descriu el valor i l’evolució de la humitat del combustible fi viu a partir del mostreig de camp i l’assecatge en laboratori, de diferents espècies forestals representatives d’un àmbit insular mediterrani, com és el cas de l’illa de Mallorca (Illes Balears), així com conèixer la seva evolució temporal, especialment durant l’època de major risc d’incendi. També s’ha investigat si existeix una relació empírica entre la LFMC i l’Índex de vegetació de diferència normalitzada (NVDI), recollit a través del sensor de Sentinel-2 (Copernicus) al llarg de 12 mesos. S’han observat valors d’humitat similars a altres estudis semblants, amb una elevada amplitud de rang en arbustos germinadors obligats (Cistus albidus, C. monspeliensis, Erica multiflora, Rosmarinus officinalis), mentre que els arbustos rebrotadors o els arbres han mostrat rangs d’humitat més baixos i amb una resposta menys ràpida a condicions de major o menor estrès hídric. Destaca la poca variabilitat al llarg de l’estudi d’espècies com Pinus halepensis o Pistacia lentiscus. L’obtenció de l’evolució de la humitat del combustible en temps real o a partir de variables explicatives (índexs satel·litals o de sequera) permet monitoritzar eficaçment les finestres de comportament del foc o risc d’ignició més desfavorable, especialment des de l’àmbit operatiu, tant per modular les capacitats reactives del dispositiu d’extinció com per treballar eficaçment en prevenció (per exemple, cremes prescrites).

Globe-LFMC 2.0 és una versió actualitzada de Globe-LFMC; es tracta d’un complet conjunt de dades de més de 280.000 mesures de contingut d’humitat de combustible viu (LFMC; per Live Fuel Moisture Content). Aquestes mesures es s’han recopilat mitjançant campanyes de camp realitzades a 15 països durant un periòde de 47 anys. A diferència de la seva versió anterior, Globe-LFMC 2.0 incorpora més de 120.000 entrades de dades addicionals, introdueix més de 800 nous llocs de mostreig i inclou valors LFMC (“Aquestes mesures es van recopilar mitjançant campanyes de camp realitzades a 15 països durant 47 anys. Cada entrada del conjunt de dades proporciona informació essencial, incloent dates, coordenades geogràfiques, espècies vegetals, tipus funcional i, si es disposa, detalls topogràfics. A més a més, el conjunt de dades inclou informació sobre els procediments de mostreig i pesatge, així com informació sobre el tipus de coberta del sòl i les condicions meteorològiques i la ubicació de cada lloc de mostreig. Globe-LFMC 2.0 és una eina que pot facilitar la investigació avançada del LFMC, donant suport a estudis sobre el comportament dels incendis forestals, els trets fisiològics, la dinàmica ecològica i el modelatge de la superfície terrestre, ja sigui basat en teledetecció o no. Aquest conjunt de dades representa un recurs valuós per als investigadors que exploren els diversos aspectes de LFMC, contribuint al camp més ampli de la investigació ambiental i ecològica.

Los bosques mediterráneos suponen ecosistemas de gran importancia por los servicios ecosistémicos que aportan, y por su valor cultural y económico. En el caso de Baleares la gestión forestal hace especial hincapié en dos taxones, la encina (Quercus ilex L.) y el pino carrasco (Pinus halepensis Mill.), de los cuales sus correspondientes formaciones forestales, pinares y encinares, han sido profusamente objeto de comparación. En este sentido, el presente trabajo se propone determinar la flora que habita ambos ambientes forestales, con el objetivo de establecer semejanzas y diferencias entre ellos. Se inventariaron parcelas de cada ambiente forestal, de 1 hectárea de superficie y durante un año, en 3 zonas diferentes de Mallorca. De cada inventario se registraron todos los taxones de plantas vasculares, y se analizó la semejanza en base a la similaridad en la presencia/ausencia de taxones, así como características de las especies presentes en cada parcela. Los resultados permiten agrupar las parcelas de los encinares frente a los pinares, por la mayor diversidad y el perfil más heterogéneo y heliófilo de este último. Una cierta variabilidad general puede ser observada, y asociada al bioclima y las características propias de cada zona.