El mosaic agroforestal a les Illes Balears
Autora: Mireia Vidal
Gran part del paisatge natural ibèric, i concretament del balear, es troba modelat pel conjunt format per espais de caire forestal i espais de caire agrari. Aquesta combinació aporta una gran fortalesa i enriquiment a la gestió ambiental, ja que genera biodiversitat, regulació i funcionalitat de cicles naturals, economia i paisatge.
El model agroforestal es troba implantat a les Illes balears des d’antic, quan el mon rural es gestionava intensament a nivell agrari, ramader i forestal. A illes com Menorca, aquest mosaic forma part de la seva pròpia identitat paisatgística, essent un valor cabdal.
L’èxode rural i l’entrada de combustibles fòssils i altres materials fa una cinquantena d’anys varen ser l’origen d’un abandonament massiu del territori, provocant pèrdua d’aquest mosaic, al quedar diluït en una massa forestal amb gran potencial de creixement. Això ha creat un paisatge més uniforme, més vulnerable i menys resilient a les pertorbacions, a la pèrdua de biodiversitat i al canvi climàtic.
És necessari tornar a recuperar un paisatge trencat per boscos, camps i pastures, viu, on es dinamitzi el sector primari, pels múltiples avantatges que ens aporta:
- Biodiversitat: augment d’espècies vegetals i faunístiques, on aquest joc de superfícies diferenciades creen espais d’ombra, alimentació i refugi.
- Regulació i funcionalitat de cicles naturals: manteniment de marjades, bancals i parets seques que eviten pèrdues de sòl i retenen aigua de recursos temporals; discontinuïtats a nivell vegetal, amb menor acumulació de combustible, disminuint el risc de propagació d’incendis de caire forestal, i creant oportunitats de control d’aquests, podent-se aprofitar alhora les infraestructures agrícoles per aquesta lluita.
- Economia circular: creació de llocs de treball i de producte local, la qual cosa reverteix també en una adequada gestió del territori i de resistència davant pertorbacions; fixació de població en el territori que el gestioni i el conservi.
- Canvi climàtic: espais més resilients, gestionats per ser conservats (masses forestals, cultius, zones de pastura), amb espècies més adaptades a les grans pertorbacions, amb discontinuïtats que permeten els seus controls, i amb reducció d’emissions.
- Paisatge: model viu, divers i resistent a les pertorbacions.
