Estudi de l’evolució de la humitat del combustible fi viu en un àmbit forestal mediterrani insular
La humitat del combustible viu (LFMC), com a factor determinant de la disponibilitat del combustible per a cremar, juntament amb els factors meteorològic i topogràfic, té una enorme importància a efectes d’estimar el risc d’incendi forestal, així com el seu comportament. En el present treball es descriu el valor i l’evolució de la humitat del combustible fi viu a partir del mostreig de camp i l’assecatge en laboratori, de diferents espècies forestals representatives d’un àmbit insular mediterrani, com és el cas de l’illa de Mallorca (Illes Balears), així com conèixer la seva evolució temporal, especialment durant l’època de major risc d’incendi. També s’ha investigat si existeix una relació empírica entre la LFMC i l’Índex de vegetació de diferència normalitzada (NVDI), recollit a través del sensor de Sentinel-2 (Copernicus) al llarg de 12 mesos. S’han observat valors d’humitat similars a altres estudis semblants, amb una elevada amplitud de rang en arbustos germinadors obligats (Cistus albidus, C. monspeliensis, Erica multiflora, Rosmarinus officinalis), mentre que els arbustos rebrotadors o els arbres han mostrat rangs d’humitat més baixos i amb una resposta menys ràpida a condicions de major o menor estrès hídric. Destaca la poca variabilitat al llarg de l’estudi d’espècies com Pinus halepensis o Pistacia lentiscus. L’obtenció de l’evolució de la humitat del combustible en temps real o a partir de variables explicatives (índexs satel·litals o de sequera) permet monitoritzar eficaçment les finestres de comportament del foc o risc d’ignició més desfavorable, especialment des de l’àmbit operatiu, tant per modular les capacitats reactives del dispositiu d’extinció com per treballar eficaçment en prevenció (per exemple, cremes prescrites).
